VARISARQUITECTES

El projecte vol valorar el instrument musical com objecte preciós, màgic i únic, i mantenir la unitat de l'espai arquitectònic, incorporant les estructures d'ordenació, conservació i seguretat que requereix el material exposat.

La implantació museogràfica es recolza amb projeccions d'imatges relacionades amb els temes exposats o amb frases que tenen a veure amb la història de la música, o com fer-la, i que van apareixent a les parets.

La idea principal del projecte parteix de la voluntat de protegir els instruments en una sèrie de vitrines diàfanes, que es tanquen sobre si mateixes, provocant unes parts còncaves i altres convexes, el que  genera petites sub-sales, visibles a la vista i protegides del so, que permeten escoltar la música col·lectivament als espais còncaus, i individualment en els convexes.

La sala acull com un gran estoig, els instruments guardats en l'ordre que permet identificar-los. La sala es considera un gran estudi de so.La vitrina com a contenidor de músiques, estança intima i objecte d'objectes.No es pretén aconseguir espais escenogràfics, la implantació museogràfica és un suport al servei de l'oïda, encara que deixa complicitats per al sentit de la vista. És una suma d'estances obertes a la vista i tancades a l'oïda.