VARISARQUITECTES

La aparició d’aquest local va intentar implantar la tradició dels aperitius i el “tapeo”, tan poc habitual en aquell moment a Barcelona.

Les tapes del dia escrites amb guix sobre les parets del local y la iconografia de les marques de begudes com el Campari, el Martini, el Picón…, tenia que caracteritzar el lloc.

El principal element estructurador del espai es la barra de 23m de llarg, que no perd continuïtat a pesar del canvi de nivell. El paviment, la barra y el sostre, tot de un mateix material de fusta de tauler marí, es podria considerar com un joc de papiroflèxia. Taules ovalades tangents a la barra permeten incrementar la capacitat d’aquesta y millorar la comoditat de petits grups.

L’element principal formalment son dues grans làmpades o plans de llum, suport d’un collage gràfic realitzat a partir de les marques de vermut.

La paret enfrontada a la barra que actua com contrabarra, y les escales y el paviment elevat del fons del local.

La decisió d’elevar la zona del fons del local, va permetre la ubicació d’un magatzem al nivell inferior, y diferenciar dos àmbits per a diferent públic: el primer recolzat a la barra per estar de peu o asseguts en tamborets, y el segon en una zona amb taules agrupades al llarg d’un banc lineal.