VARISARQUITECTES

Una peça dins un homenatge coral al cinema que es va fer arrel del Festival de Cinema de Barcelona.

Solament hi havia 50.000 pessetes, d'aquells anys, per fer la instal-lació.

Feia molta calor i teníem un arbre de la Rambla de Catalunya.

Un cotxe amencà tret de la ferralla i pintat de vermell amb les llantes blanques, un cop al capó i col-locat sota l'arbre. Matricula d'Anzona, la radio en marxa, la porta oberta, una sabata de taló al terra, just davant de la porta del conductor, el neteja parabrises funcionant convulsivament. Cada 10 minuts una mànega que discretament pujava per la part posterior del tronc fins la copa, enviava una pluja circumstancial que queia sobre l'automòbil i la gent.

Vaig aprendre que el cinema és la mansió d'una acció, basicament temps, i qualsevol instal-lació que no el tingués incorporat dificilment ho podria explicar.

El títol en anglès i castellà, no tenien res a veure. Fidel a les traduccions dels anys 50, en les què a més, moltes vegades el títol en castellà intentavacorregir les incorreccions morals del argument, a vegades canviaven l'argument i algunes altres apuntaven un final que en l'escena no es veia.