VARISARQUITECTES

Aquesta exposició de joguines, fou la meva primera exposició, i va estar a punt de ser la última perquè la varen tancar al cap de dues hores. Jo, aleshores era molt "naif", just acabava la carrera i vaig fer una exposició que a mi m'agradava molt, amb unes vitrines molt obertes, doncs a l'any 1971, creia que la seguretat no era problema.

Poc abans d'inaugurar-se, el Director General de Museus la va veure, va permetre la inauguració, però al dia següent la va tancar. Fou un cop duríssim per a mi, perquè pensava realment que això s'havia convertit en un "projecte final de carrera".

Vaig pensar en una segona versió ràpidament i en aquesta tot va sortir millor. Desprès he fet molts treballs per culpa d'aquesta exposició i la considero "l'exposició mare".

Era insegura, d'una fragilitat impressionant, però molt tendre, feta amb uns elements que obligaven a la gent a comportar-se com a nens.