VARISARQUITECTES

A la dècada dels setanta del segle XX, moltes persones d'aquest país, especialment gent jove, van perdre la por d'intentar ser lliures. Ho van fer de forma individual, però també, i per damunt de tot, de manera col·lectiva, compartint inquietuds personals i marcant-se objectius comuns.
Es van obrir a l'experiència que transmetien joves d'altres llocs més lliures i van trobar noves maneres de relacionar-se entre si i amb el món. La vida no era una festa, però van lluitar perquè ho fos. Van utilitzar com a eines de llibertat la música, el teatre, la poesia, el còmic, les revistes, la ràdio, la universitat, l'amor lliure, l'ecologia, el treball, el consum de drogues, l'espiritualitat, l'objecció de consciència, la festa o les tradicions populars.
Ara, cinquanta anys més tard, moltes de les llibertats que la ciutadania considera normals tenen l'origen en les múltiples lluites d'unes persones que van passar a l'acció dins del polièdric moviment contracultural que alguns anomenen underground.
Aquesta exposició és un exercici de memòria d'uns fets transcendents, però poc estudiats, i és també un testimoni de les persones que hi van participar i que potser ajudarà a entendre part del nostre present.