VARISARQUITECTES

Més que d'una exposició es tracta d'una explicació a través d'un llarg passeig pel Dublin vist per Joyce. És per això que s'ha treatralitzat la visita, donant-li temps, espai i ritme.

Es succeiexen diferents escenificacions o dramatitzacions en els espais que els són propis. Hi ha alguna intervenció hiperrealista, fonamental per no perdre's en la complexitat de la narració. Hi ha però, una base comú composada per les escenografies que mantenen un nivell semblant d'abstracció, malgrat la diversitat de recursos i maneres diferents, que col loquen al visitant en una situació especial concreta i que serveixen de suport als continguts de la història, sense separar-s'en.

Les referències a les portes de Dublin i la utilització dels miralls són elements presents en els diferents espais. S'exposen objectes representatius i textos damunt variats suports. La música i els elements sonors de cada sala són determinants en alguns casos.

Dublin és present d'una manera insinuada o real. En forma de silueta nocturna i llunyana, en façanes tènuement il luminades, en la llum de matinada o en l'esplendor de colors i monuments a ple dia. També en les llums de la vida nocturna o en una analògica maqueta de la ciutat feta només amb llibres, o en imatges projectades o reproduïdes damunt paper, vistes però sempre a través de portes o finestres entreobertes.